8:744  de  dire  verite  sus  poyne  de  60  solz  et  davoir  le  cas  pour  confesse.  Icy  spectable  Colladon,  comme  parlier  de  M.  Nycolas,  sest  offert  de  veriffier  les  articles  iouxte  la  derniere  remission.  1.  Sus  le  premier  interroguat,  ilz  on  produit  pour  verifier  ce  que  linquys  nye  avoir  este  condamne.  Ilz  ont  produit  le  livre  de  Oecolampade,  out  sont  contenues  les  epistres  premiere  et  seconde  par  ledict  Oecolampade  1)  envoyees  escriptes  audiet  Servet.  Et  en  oultre  les  lieux  communs  de  Melanchton  p.  18  et  28.2)  A  quoy  il  replique  avoir  confesse  Quand  Calvin  dit  :  Praeter  consessum  iudicum  complures  aderant  idonei  testes,  literati  et  cordati  viri  {Defensio  p.  212.  cf.  Declaration  p.  290,  Opusc.  p.  1440),  41  parait  parler  des  scenes  de  cet  interrogatoire  (cf.  De  f  ens.  p.  59)  v.  Billiet,  p.  42.  1)  Voyez  le  deuxieme  Appendice  ou  sont  reunies  les  lettres  d'Oecolampade  qui  concernent  Servet,  ll  n'est  pas  sans  mteret  de  comparer  ici  ce  que  Bullinger  rapporte,  comme  temoin  oculaire,  sur  les  efforts  qu'  Oecolampade  avait  faits  pour  ramener  Servet  a  d'autres  opinions,  deja  avant  que  cclui-ci  ne  publiat  son  livre  De  Trinitatis  erroribus  :  wAnno  in  carne  nati  aeterni  filii  Dei  1530  colloquio  interfui  in  quo  Zuinglius  privatim  cum  piissimo  sanctissimoque  viro  D.  Ioanne  Oecolampadio,  cum  D.  Capitone  item  et  Bucero  ^onsultabat,  quibus  rationibus  sanior  evangelicae  veritatis  doctrina  inter  tot  tantasque  adversarias  partis  insidias  ≪t  crudeles  conatus  propagari  atque  defendi  posset.  Querebatur  tunc  inter  alia  Oecolampadius,  Basileae  hominem  Hispanum  esse,  feroci  -et  pertinaci  ingenio  praeditum,  Michaelem  Servetum  nomine,  qui  quaestionibus  impiis  et  detestatione  dignis  ipsi  molestiam  perpetuo  exhiberet,  adeoque  Arianus  esset  Addebat  praeterea,  se  vereri,  ne  apud  se  solum  privatim  sub  disputandi  et  discendi  praetextu  haec  opinionum  pessimarum  portenta  proponeret,  sed  fortassis  inter  alios  quoque  disseminaret.  Quibus  auditis  Zuinglius  mox  respondit:  Hic  sane,  Oecolampadi  frater,  vigilantia  multa  et  acri  studio  opus  erit.  Etenim  fajsa  haec  ferocis  et  improbi  Hispani  commenta  christianam  quam  tenemus  religionem  in  universum  abolerent.  Nisi  enim  Christus  Deus  verus  et  aeternus  sit,  ne  servator  quidem  noster  esse  poterit.  Eadem  igitur  opera  falsi  argueretur,  quidquid  ecclesiae  Dei  veteres  prophetae  et  apostoli  tradiderunt,  quorum  veritas  tam  nobis  perspecta  est,  ut  de  ea  dubitare  nefas  sit.  Prohibeat  oro  Deus,  nosque  tueatur,  ne  tam  horribilis  abominatio  unquam  inter  nos  locum  inveniat.  Tu  vero,  mi  frater,  in  tempore  huic  malo  occurrito,  et  ut  hominem  istum  reprimas  omne  studium  atque  diligentiam  adhibe:  argumenta  illius  falsa  solvito,  et  vide  num  rationibus  solidis  et  perspicuis  eum  convertere  et  Christo  lucrifacere  possis.  Ad  quae  Oecolampadius  respondebat:  Atqui  iampridem  hoc  conatus  sum:  sed  tanta  est  in  illo  homine  ferocia  et  confidentia,  tam  effrenis  rixandi  libido,  ut  nihil  apud  eum  proficias.  Rursus  ergo  Zuinglius:  Qualiscunque  vero  ille  sit,  res  ista  ecclesiae  Dei  intolerabilis  est:  quam  ob  rem  vide  tu,  quacunque  ratione  poteris,  ne  horribiles  istae  blasphemiae  licentius  erumpant  cum  totius  religionis  christianae  praeiudicio  et  contumelia.  .  Caeterum  non  multo  post  Servetus  iste,  quem  rectius  Perdetum  aut  Perditorem  sive  Perditum  dixeris,  Basilea  discessit,  et  libros  suos  septem  de  erroribus  Trinitatis  alibi  typis  excudendos  curavit,  anno  Domini  nimirum  1531  ete.  {Ministrorum  Tigurinae  ecclesiae,  ad  Confutationem  D.  Iacobi  Andreae,  pro  Defensione  Brentiani  testamenti  deditam.  Apologia.  Tiguri  1575.  Praef.  fol.  c.  3  s.)  4)  Outre  ces  passages  des  Loci  comm.  de  Melanchthon  on  peut  encore  comparer  le  jugement  que  ce  theologien  porte  sur