7:660  ecclesia  veteri  interdictum  fuisse  carnium  esum  sexta  feria  et  sabbatho,  ut  homines  tali  abstinentia  praeparati  sanctius  ad  sacram  mensam  accederent.  Imo  certum  est  ex  veteribus  historiis,  olim  nihil  tale  fuisse  iniunctum.  Ieiunium,  quod  Homae  sabbatho  colebant,  tanquam  rem  insuetam  refert  Eusebius.  Carnis  quidem  abstinentia  paulatim  se  privata  quorundam  superstitione  insinuavit:  ac  primo  quidem  occupavit  diem  Veneris,  hinc  ad  sabbathum  se  extendit,  donec  ex  consuetudine  lex  demum  nata  est,  quae  invitos  quoque  obstringeret.  Sed  quia  hoc  argumentum  copiose  tractare,  non  est  praesentis  instituti,  quatuor  vitia,  quae  in  hac  prohibitione  continentur,  breviter  notare  sufficiet.  Primum  iniuria  fit  Deo,  quum  simpliciter,  etiam  ad  [pag.  182]  certos  dies,  esus  carnium  interdicitur.  Carnes  non  minus  quam  olera,  et  pisces,  et  poma  Deus  in  usum  nostrum  destinavit.  Haec  creavit  omnia,  ut  cum  gratiarum  actione  vescamur.  Liberum,  inquam,  omnium  usum,  modo  sobrius  sit  et  frugalis,  promiscue  nobis  permisit.  Surgunt  postea  homines,  qui  hac  nos  libertate  privant:  ne  liceat,  quod  Deus  licere  voluit.  Meminerimus  totum  genus  vetari,  in  quo  multae  sunt  species  procul  a  delitiis  luxuriaque  remotae:  ut  non  alio  nomine  displiceant,  nisi  quia  carnis  nomen  habent.  Deinde,  superstitione  non  caret  talis  dierum  notatio.  Honore  se  Christi  mortem  prosequi  existimant,  et  sepulturam,  qui  carnem  biduo  illo  non  gustant.  Eodem  coluntur  honore  et  festi  dies:  nec  Deo  tantum,  sed  apostolis  aut  martyribus  dicati.  Si  merito  reprehenduntur,  qui  inter  diem  et  diem  discernunt  (Gral.  4,  10):  carnis  abstinentiam  certis  diebus  alligare,  quis  superstitiosum  esse  non  videt?  Tametsi  quadragesimam  non  exprimunt:  quum  tamen  sine  exceptione  consueta  ieiunia  nova  sanctione  confirmant,  ea  quoque  in  integrum  restituitur.  Quo  autem  commendari  titulo  praecipue  solet,  nisi  imitationis  Christi  ?  At  si  ea  est  imitatio:  cur  quotannis  repetitur,  quum  semel  tota  vita  tale  ieiunium  Christus  susceperit?  Deinde,  si  exemplum  hoc  est  quod  sequi  debeamus,  eadem  fuit  in  Moise  et  Helia  ratio.  Cur  ergo  tot  sancti  reges  et  prophetae  imitationem  neglexerunt?  Tota  certe  vetus  ecclesia  non  parvo  reatu  tenebitur.  Cur  etiam  Dominus  ipse,  quum  adhuc  in  terris  ageret,  sui  exempli  nullam  inter  discipulos  haberi  rationem  passus  est?  [pag.  183]  Excusat  enim  eos,  quod  non  ieiunent  (Luc.  5,  34).  Piget  in  re  tam  liquida  verba  perdere.  Nec  vero  mediatores  ipsos  fugit,  pueriliter  errare  eos  qui  primi  quadragesimale  Christi  ieiunium  aemulari  se  putarunt,  quum  abstinentia  qualicunque  defungerentur.  Quantum  enim  hoc  a  dierum  quadraginta  inedia  differebat?1)  Ad  hoc,  1)  consydere  qu'il  y  a  bien  a  dire  de  se  crever  une  fois  le  iour  et  estre  six  sepmaines  sans  boire  et  sans  manger.