25:459  459  COMMENTARIUS  IN  IOSUE  CAP.  V.  460  tum,  donec  tota  illa  gens  aboleretur,  quae  Deum  sequi  abnuerat:  ex  qua,  meo  iudicio,  colligere  licet,  in  signum  maledictionis  vel  reiectionis  cessasse  toto  illo  tempore  circumcisionis  usum.  Verum  quidem  est,  poenam  hanc  innoxiis  fuisse  inflictam  :  sed  utile  fuit,  patres  castigari  in  eorum  persona,  ac  si  Deus  in  posterum  eos  repudiaret.  Quum  ergo  cernerent  nihil  a  profanis  et  extraneis  sobolem  suam  differre,  simul  patefactum  fuit  quid  essent  promeriti.  Emergit  tamen  absurditas,  primum  quod  illis  damnatis,  mox  eorum  soboles  recepta  fuit  in  gratiam:  deinde  quod  ipsis  quoque  relicta  fuit  spes  veniae:  praecipue  vero,  quod  privati  non  sunt  aliis  sacramentis  quorum  aliter  non  poterant  esse  participes,  nisi  a  profanis  gentibus  segregati.  Deus  quidem,  fateor,  eos  repudiando  simul  testatur  se  propitium  fore  eorum  liberis:  verum  cernere  in  sua  sobole  repudii  signum  donec  omnes  periissent,  utilis  fuit  castigatio.  Pignus  enim  gratiae  suae  nonnisi  ad  tempus  Deus  retraxit,  et  apud  se  quasi  reconditum  servavit  usque  ad  eorum  mortem.  Itaque  haec  poena  liberis  qui  postea  nati  sunt  inflicta  proprie  non  fuit:  verum  suspensio  perinde  valuit,  ac  si  Deus  palam  faceret  circumcisionem  se  differre,  ne  profanaretur,  donec  eius  renovandae  veniret  opportunitas.  Si  quis  excipiat,  absurdum  fuisse  pascha  celebrare  in  praeputio,  fateor  secundum  ordinem  usitatum.  Neque  enim  ad  pascha  et  sacrificia  admissi  fuerunt  nisi  qui  initiati  essent  in  Dei  cultum:  sicuti  neque  hodie  mysterium  coenae  aliis  commune  est,  quam  qui  iam  per  baptismum  in  ecclesiam  sunt  recepti.  Sed  Deo  liberum  fuit,  ordinaria  ratione  ad  tempus  mutata,  participes  facere  aliorum  sacrorum,  quibus  circumcisionem  ademerat.  Ita  in  una  parte  excommunicatus  fuit  populus:  adminiculis  tamen  idoneis  interea  sublevatus  est,  ne  desperaret.  Quemadmodum  si  pater  filio  infensus  pugnum  attollat,  ac  si  vellet  procul  abigere,  et  tamen  altera  manu  domi  eum  retineat:  minis  terreat  ac  verberibus,  nolit  tamen  a  se  discedere.  Haec  mihi  videtur  fuisse  ratio  cur  Deus  praecipuo  adoptionis  pignore  populum  spolians,  aliis  tamen  adminiculis  destitui  noluerit.  Si  quis  obiiciat,  diserte  exprimi  nullos  fuisse  in  itinere  circumcisos  ex  quo  egressi  sunt  :  respondeo,  brevitatis  causa  non  exacte  omnia  notari:  colligi  tamen  posse  ex  contextu,  non  alios  praeputium  gestasse,  nisi  qui  post  seditionem  nati  erant.  Dicitur  enim,  filios  eorum  quos  ipsis  substituit  Deus,  Iosue  circumcidisse.  Unde  apparet  novum  populum  fuisse  tunc  creatum,  qui  perversis  defectoribus  substitueretur.  Porro  tristis  ac  dura  fuit  haec  probatio,  quod  Deus  populum  ante  circumcidi  noluit  quam  ab  hostibus  undique  obsideretur.  Commodior  certe  et  tutior  fuisset  ratio,  antequam  Iordanem  traiicerent,  in  regione  Basan,  quae  profligatis  incolis  pacata  erat,  se  circumcidere.  Exspectat  Deus  usque  dum  inter  medios  hostes  inclusi