41:39  39  PRAELECTIONES  40  regionibus  mundi.  Sensus  ergo  clarus  est  ac  minime  coactus,  mundum  fore  similem  turbulento  mari,  quod  non  agitabitur  una  procella  vel  uno  vento,  sed  diversis  ventis  inter  se  confligentibus,  ac  si  totum  coelum  conspiraret  ad  motus  excitandos.  Haec  autem  visio  primo  intuitu  valde  acerba  fuit  fidelibus:  quia  numerabant  annos  sibi  praescriptos  a  Ieremia:  iam  instabat  annus  septuagesimus:  Deus  autem  pollicitus  fuerat  tunc  fore  exsjlio  finem.  Nunc  Deus  pronuntiat  adeo  non  sperandam  illis  esse  quietem  et  laetitiam,  ut  potius  se  parare  debeant  ad  sustinendos  gravissimos  impetus  ventorum:  quia  undique  mundus  agitabitur  diversis  procellis.  Ita  suspicari  poterant  Deum  non  praestare  quod  fuerat  pollicitus,  sed  debuit  hoc  sufficere  ad  placandos  eorum  animos  et  fulciendam  spem  suae  redemptionis,  quod  videbant  nihil  temere  vel  fortuito  accidere:  deinde,  quod  Deus  obviam  venerat  eorum  tentationibus,  ne  prorsus  animis  deficerent,  quum  doceret  non  tam  facilem  redemptionis  modum  fore,  ut  ipsi  animis  conceperant  ex  prioribus  vaticiniis.  Neque  enim  mutavit  Deus  consilium:  sed  quia  longum  adhuc  erat  spatium  temporis,  quum  loquutus  est  per  Isaiam  et  alios  prophetas,  ideo  voluit  sese  attemperare,  ne  mora  ipsa  eorum  animos  frangeret,  quibus  tantae  molestiae  obeundae  erant.  Sed  ubi  appropinquavit  ipsa  redemptio,  tunc  plenius  et  familiarius  disseruit  ipse  Deus  de  modo  redemptionis,  et  ostendit  restare  adhuc  magna  et  gravia  certamina,  ut  scilicet  fideles  instructi  talibus  vaticiniis,  strenue  pugnarent,  et  constanter  nihilominus  pergerent  in  cursu  fidei  et  patientiae.  Nunc  sequitur,  3.  Et  quatuor  bestiae  magnae  prodibant  e  mari,  diversae  haec  ab  illa  (hoc  est,  inter  se  differentes).  Postquam  vidit  Daniel  graves  illas  perturbationes,  quae  terram  ex  diversis  partibus  concuterent,  oblata  est  altera  visio.  Extenditur  quod  iam  dictum  est  de  mari  turbulento  et  de  conflictu  ventorum  ad  quatuor  monarchias,  de  quibus  nunc  tractandum  erit:  sed  haec  est  quaedam  praeparatio,  ubi  Deus  obiicit  oculis  prophetae  sui  mare  turbatum,  et  in  quo  venti  inter  se  confligunt.  Perinde  est  ac  si  diceret,  posthac  turbae  aliae  ex  aliis  nascentur,  ita  ut  frustra  pacem  vel  tranquillum  statum  homines  exspectent:  quia  subinde  agitabuntur  novis  turbis.  Nunc  modus  ipse  exprimitur,  quoniam  scilicet  quatuor  bestiae  prodeunt  e  mari.  Hinc  igitur  illa  concussio,  hinc  procellae,  hinc  denique  confusa  totius  mundi  perturbatio,  quia  regna  alia  aliis  succedent.  Vix  autem  fieri  potest,  ut  regnum  aliquod  intereat,  quin  secum  trahat  ingentes  ruinas.  Non  potest  cadere  aedificium  unum,  quin  sonitus  longe  et  late  audiatur,  atque  ex  fragore  ipso  etiam  terra  ,