25:29  29  SANCTIONES  A  PROMISSIONIBUS  ET  MINIS.  30  sacrifici  exonerent,  quasi  peccata  sua  clam  vomendo  :  sed  qua  se  agnoscant  Dei  iudicio  ease  obnoxios.  Opponitur  autem  confessio  haec  tam  obstreperis  querimoniis  impiorum,  quam  subterfugiis  et  tergiversationibus.  Eius  exemplum  memorabile  est  in  Davide,  qui  obiurgatione  prophetae  Nathan  fractus,  ingenue  fatetur  se  peccasse  Deo  (2.  Sam.  12,  13).  In  patrum  nomine  scelerum  magnitudinem  amplificat,  quia  non  destiterint  longa  temporum  serie  coacervare  peccata  :  ac  si  patres  cum  filiis  et  filii  cum  nepotibus  conspirassent.  Iam  quum  Deus  iustus  sit  vindex  in  tertiam  et  quartam  usque  aetatem,  non  frustra  iubentur  suppliciter  deprecari  posteri,  ut  contractum  pridem  reatum  Deus  remittat.  Unde  etiam  perspicitur  quam  parum  ad  filios  levandos  valeat  patrum  imitatio,  qua  videmus  reddi  minus  excusabiles:  tantum  abest  ut  Deus  frivolum  illud  patrocinium  admittat.  Additur  circumstantia,  ut  transgressionum  gravitati  confessio  respondeat,  ne  levis  sit  ac  defunctoria.  Nam  quamvis  hypocritae,  ubi  convicti  sunt,  se  peccasse  non  negent,  fatendo  tamen  culpam  extenuant,  ac  si  tantum  venialibus  delictis  essent  obstricti.  Vult  igitur  Deus  qualitates  ipsas  venire  in  rationem:  quod  idem  et  de  obstinatione  praecipit,  ne  scilicet  dissimulent  iteratas  merito  fuisse  poenas,  quia  fortuito  cum  Deo  ambulaverint.  Tandem  ut  vera  probetur  conversio,  per  humiliationem  cordis  simulatio  omnis  excluditur:  perinde  enim  est  ac  si  eorum  preces  Deus  reiiceret,  donec  sincere  et  ex  animo  humiliati  veniam  petant.  Humiliatio  autem  tam  securitati  quam  contumaciae  et  superbiae  opponitur:  simulque  confertur  circumcisioni,  dum  cor  vocatur  incircumcisum  antequam  ita  domitum  fuerit  et  in  ordinem  coactum.  Nam  quia  circumcisio  nota  discretionis  erat  inter  Dei  populum  et  profanas  gentes,  regenerationis  quoque  signum  esse  debuit.  Quum  vero  Iudaei,  neglecta  veritate,  tantum  in  externo  symbolo  stulte  et  perperam  gloriarentur,  Moses  cordis  praeputium  exprobrans,  fallacem  illam  iactantiam  refellit.  Sic,  teste  Paulo  (Rom.  2,  25),  nisi  legi  obediatur,  literalis  circumcisio  frivola  est,  ac  vertitur  in  praeputium.  Ita  perfidiae  Israelitas  insimulat  Moses,  quod  falso  profiteantur  se  esse  sanctum  Dei  populum,  dum  in  corde  sordes  et  immunditiem  alunt.  Et  prophetae  saepe  exprobrant  quod  incircumcisi  sint  corde,  vel  auribus  :  quos  imitatus  est  Stephanus  (Ierem.  6,  10.  Eze.  44,  7.  Act.  7,  51).  Ubi  vertimus:  Propitient  super  iniquitate  sua,  alii  longe  diversum  sensum  eliciunt.  Ponitur  nomen  ]iy,  quod  tam  iniquitatem  quam  poenam  significat,  et  verbum  nxi  quod  est  expiare,  vel  gratum  habere,  vel  placare.  Ideo  quidam  exponunt:  Aequo  animo  ferant  suam  poenam,  vel  gratam  habeant.  Mihi  autem  videtur  Moses  poenitentiae  subiicere  studium  placandi  Dei,  sine  quo  nunquam  sibi  vere  displicent  homines,  nec