9:276  in  paradiso,  quae  est  vita  beata:  ergo  omnes  homines  creavit  ad  vitam  beatam.  Omnes  enim  sunt  creati  in  uno.  Et  si  omnes  in  Adamo  lapsi  sunt,  necesse  est  ut  omnes  in  Adamo  steterint,  idque  ea  conditione  qua  Adamus.  Item:  Nolo  mortem  peccatoris.  Item  :  Deus  neminem  vult  perire,  sed  omnes  ad  veritatis  cognitionem  pervenire.  Item:  Si  creavit  Deus  maximam  mundi  partem  ad  perd  dionem,  sequitur  ut  sit  eius  ira  maior  quam  misericordia.  Et  tamen  tradunt  scripturae,  eum  esse  tardum  ad  ir  am,  propensum  ad  misericordiam,  ita  ut  eius  ira  extendatur  tantum  usque  ad  tertium  aut  quartum  generis  gradum,  quum  misericordia  pateat  vel  ad  millesimum.  CONTRA  SECUNDUM.  Secundum  item  dicunt  esse  doctrinam  diaboli  et  petunt  a  nobis,  Calvine,  ut  ostendamus  ubinam  id  scriptum  sit  in  libris  divinis.  CONTRA  TERTIUM.  Contra  tertium  de  differentia  voluntatis  et  permissionis  hoc  dicunt:  Calvinus  dicit  se  esse  prophetam  Dei  et  nos  dicimus  Calvinum  esse  prophetam  diaboli.  Atqui  necesse  est  ut  alteri  falsum  dicant.  Nam  si  est  propheta  Dei,  nos  mentimur:  sin  est  propheta  diaboli,  ipse  mentitur,  qui  dicat  se  prophetam  Dei.  Quod  si  sit  utrumque  volente  Deo,  hoc  est,  si  vult  Deus  ut  Calvinus  dicat  se  esse  prophetam  Dei,  et  nos  dicamus  eum  esse  prophetam  diaboli,  pugnantia  vult,  id  quod  est  impossibile.  Nam  si  Deus  vult  mendacium,  non  vult  veritatem:  aut  si  vult  veritatem,  non  vult  mendacium.  Ex  quo  consequitur,  ut  si  vult  ut  alteri  verum  [pag.  9]  dicant,  nolit  ut  alteri  mentiantur.  Atqui  omnino  alteri  mentiuntur.  Ergo  permittente,  non  volente  Deo  mentiuntur.  Est  ergo  differentia  etiam  in  Deo,  inter  permissionem  et  voluntatem.  Adducunt  etiam  perspicua  exempla  multa  de  discrimine  voluntatis  et  permissionis:  nominatim  ex  Ezechiele,  cap.  20  (v.  39),  ubi  Deus,  postquam  multis  verbis  exprobravit  suo  populo  quod  noluerit  obedire  suis  praeceptis,  tandem  ita  concludit:  Ite,  servite  suo  quisque  stercoreo  Deof  postquam  mihi  non  obeditis.  Quasi  hoc  dicat:  Permitto  vos  vestrae  libidini,  postquam  meis  praeceptis  obedire  non  vultis.  Et  hoc  videtur  idem  esse  quod  paulo  ante  dixerat  in  eodem  capite  (v.  24  seq.)  :  Quoniam  mea  instituta  repudiarunt,  tradidi  eis  praecepta  non  bona.  Atqui  non  tradidit  Deus  Israelitis  praecepta  non  bona  :  sunt  enim  omnia  Dei  praecepta  bona.  Sed  quia  bona  Dei  praecepta  repudiarunt,  deseruit  eos:  et  illi  a  Deo  deserti,  prolapsi  sunt  in  mala  praecepta:  sicut  desertus  a  patre,  vel  potius  deserto  patrer  prodigus  ille  filius  prolapsus  est  in  luxuriam:  et  sicut